EL FIGARÓ: Muntsa Ballesta

El dia que vam anar a ballar allà al Figaró va estar ple d’anècdotes!
Primerament vam quedar mig grup de ballarines a Sabadell per anar on teníem que ballar, l’altre meitat del grup hi aniria directament ja que estaven actuant en un altre lloc. En el cotxe hi anàvem la Carmeta, la Lauri, la Culito, l’Alicia i jo. Cap de nosaltres sabia com poder anar cap aquesta població. Total que veiem un cartell que l’anuncia i entrem a l’entrada que indicava El Figaró. Resulta que teníem que ballar en un casino, doncs nosaltres vam començar a buscar-lo. Com que no el trobàvem vam anar avançant el carrer principal fins que de cop i volta ens vam veure fora del poble, el carrer principal s’havia acabat i nosaltres estàvem a punt de sortir a la carretera una altre vegada. Vam tirar recte perquè no l’havíem on érem, i de sobte ens vam trobar davant una casa que feia molta por, s’emblava la casa de la sèrie del Internado. Aquí a totes ja ens va agafar una mica de por, ja que tot era fosc a aquelles hores d’hivern. Vam sortir a la carretera i vam pensar que a la pròxima sortida sortiríem i donaríem la volta. I això es el que vam fer, però el que no sabíem era que per donar la volta teníem que passar per sota d’un pont. La Carmeta va aturar el cotxe abans de passar el pont, ja que no sabíem si teníem que anar en aquella direcció o no. Al costat del pont vam veure un home amb no gaires bones pintes i a totes 5 ens va agafar un atac de pànic allà al mig! I tot cridant vam tancar els pestells del cotxe! Vam fer tal xivarri que al voler mirar un altre cop al senyor, aquest ja no hi era, va desaparèixer (no se pk... heheh). Finalment vam donar la volta i vam arribar al poble i vam preguntar per el casino, que resulta que era un centre cívic. Abans d’entrar vam anar a prendre alguna cosa en un bar d’allà al davant i vam explicar coses de por. Al cap de l’estona vam anar-nos a canviar, tot esperant a les demés. I mentre ens canviàvem, van arribar les demés, elles estaven al carrer i van veure una finestra amb llum i els vidres glaçats i van veure una silueta femenina que es treia roba... ja es pot imaginar els comentaris jeje. Doncs resulta que la del vidre era una de les que havíem arribat abans. Va ser molt divertit! Vam ballar i vam tornar cap a casa amb un atac de riure que no podíem parar! I una vegada a Sabadell mentre esperàvem el cotxe de la Sònia, les 5 ens vam fer fotos posant amb poses de bharatanatyam del ball que estàvem aprenent en aquell moment i així a la Sonia quant arribes amb el cotxe. jeje.